El bloc del Magí: 2012

dimarts, 11 de desembre del 2012

Sota el nom de Nadal

sento una cosa

que jo ben bÃ© com l'he de dir.

Em fa pensar en una terra nova

on pau i amor no paren de florir...

I tant se val, si va sorgir l'estel

i assenyalÃ la ruta

a tres reis d'Orient, creuant el cel...

I tant se val,saber si eren gaires els pastorsduent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors

aquÃ i allÃ ,en mostra d'alegria...

Sento que hi ha un cosa gran, al fons de tot.Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una forÃ§a que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap paÃs sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolÃ§ nom de Nadal ens dÃ³na pistes...
Si la forÃ§a existeix,
l'hem de trobar!

dimecres, 14 de novembre del 2012

LA TORTUGA

La tortuga cançonera

a poc a poc fa camí.

Ha sortit de bon matí

per arribar la primera

a menjar-se l'enciam.

El conill tenia fam;

ha sortit aquesta nit

i l'enciam s'ha cruspit!

La tortuga no s'enfada;

troba brotets de lletsó,

que florit també li agrada,

i se'ls menja amb fruïció.

Ja paguen la caminada.

Joana Raspall

dimecres, 7 de novembre del 2012

dimarts, 6 de novembre del 2012

ElS CINC SENTITS

Vista

Oïda

Gust

Olfacte

Tacte

POEMA: PLUGIM

PLUGIM

Quina pluja tan dolça

llisca sobre les coses!

És un vel de carícies,

és un bres de cançó.

De les branques florides

pengen gotes perlades,

diamants que fulguren

amb un lleu tremolor.

Quina pau! Quin silenci!
Una llum vellutada

difumina les formes,

i l'esguard, facinant,
hi crea fantaciosos
camins de meravella
vers un món somniat.

Joana Raspall

POEMA : LA DÀLIA

LA DÀLIA

Colliré una dàlia

que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes

del rou de la nit,

i sobre la pàgina les vessaré totes

perquè es tornin lletres

i pugui fer els versos

que el cel hagi escrit.

Me'ls dictarà l'aire

amb l'ollor que exhalen

le plantes boscanes,

la mel de les bresques,

la fruita i les flors...

Jo podré ecoltar-ne

la dolça tornada,

i per a vosaltres

serà font de versus

nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Santiago ramon y cajal

Nació en Petilla de Aragón (Navarra), hijo de los aragoneses Justo Ramón Casasús y Antonia Cajal, procedentes ambos del pueblo de Larrés.1 Vivió su infancia entre continuos cambios de residencia por distintas poblaciones aragonesas, acompañando a su padre, que era médico cirujano. A corta edad, Ramón y Cajal y su familia abandonaron Petilla de Aragón y se mudaron a la localidad de donde era natural su padre, Larrés (1854), de donde pasó por Luna (1855), Valpalmas (1856) y Ayerbe (1860). De nacimiento navarro, por tratarse del eventual destino laboral de su padre, pues Petilla de Aragón pertenece administrativamente a Navarra, Santiago Ramón y Cajal fue totalmente aragonés. Su sentimiento, su estirpe, su educación, su carácter y, desde luego, su honda vinculación afectiva a la tierra de Aragón son una demostración de ello.2 De carácter muy travieso y con una gran determinación, Santiago mostró, desde pequeño, aptitud para las artes plásticas, especialmente para el dibujo. Su inteligencia y constancia no se reflejaron, sin embargo, en su vida como estudiante, ya que detestaba el memorizar de carrerilla. Su espíritu rebelde le cosechaba enemistad entre los frailes que le impartían clase, que empleaban métodos violentos y autoritarios. Realizó los estudios primarios con los escolapios de Jaca y los de bachillerato en el instituto de Huesca en una época marcada por la agitación social, el destierro de Isabel II y la Primera República, proclamada justo cuando finalizaba sus estudios de bachillerato en Huesca.

dijous, 22 de març del 2012

HAIKÚ

                                                                       Dos llibres un de
                                                                        vermell i un altre blau
                                                                      damunt la taula.

dijous, 8 de març del 2012

poema sant Jordi

cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.