PICAMOIXONS

El meu poble preferit és Picamoixons. M'agrada perquè és el poble de la meva Àvia i és on passo més estona a l'istiu . no hi ha

EL TROBADOR

Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.

Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.

Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.

               Joana Raspall

DISFRESSES

DISFRESSES

Per carnaval,veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;

ni em posaré de puntetes per ser

d'un mida més alta

entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!

De tots els coneguts ,preferiré

els de tota la vida;

aquells que de debò,pobres o rics,

sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
 Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,

de la sinceritat.

   
                     Joana Rapall

medi

QUANTS NOIS I NOIES HI HA A LA CLASSE?

/home/alumne/Desktop/nens

GUERRA I PAU

GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit

al fons del bosc, per una juguesca.

Quan l'una crida, l'altre s'encrespa

i deixen l'aire ple e neguit.

Tanta cridoria, a què treu cap?

Parlen e vents i e flamarades,

de llamps i trons i de nuvolades.

Per què es barallen? Ningú no ho sap.

Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.

S'han embestit talment dues fere:

(són quatre gotes escausseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat

que la baralla és acabada:

la braa, humida, ja és apagada;

de calor, l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;

per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre, passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.

                                   Joana Raspall

AQUÍ

DIVERSITAT

DIVERSITAT

Un bou de banyes llargues

que té la panxa plena

de tantes herbes fresques

que 'ha menjat,

plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:

-Què en treuen, infeliços,

del cel, on no hi ha herba

per a menjar?

Els estornell se'l miren:

-Què en treu, el bou, de l'herba,

si amb la panxa tan grossa

no pot volar?

                            Joana Raspall