dimecres, 23 de gener del 2013

DIVERSITAT


DIVERSITAT

Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que 'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços,
del cel, on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornell se'l miren:
-Què en treu, el bou, de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?

                            Joana Raspall

dimarts, 11 de desembre del 2012

poema de nadal

 




EL NOM DE NADAL








Sota el nom de Nadal

sento una cosa

que jo ben bé com l'he de dir.

Em fa pensar en una terra nova

on pau i amor no paren de florir...

I tant se val, si va sorgir l'estel

i assenyalà la ruta

a tres reis d'Orient, creuant el cel...

I tant se val,saber si eren gaires els pastorsduent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors

aquí i allà,en mostra d'alegria...


Sento que hi ha un cosa gran, al fons de tot.Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l'hem de trobar!




dimecres, 14 de novembre del 2012

LA TORTUGA


La tortuga cançonera
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.

                 Joana Raspall